La màquina de mirar era el nom que rebien aquells objectes del segle XIX que creaven il·lusions a través d’espills i obturadors. En la peça The Watching Machine “la màquina” és la pròpia caixa escènica. En ella hi ha jocs amb la llum, les ombres i els reflexos per a experimentar què és il·lusió, què és representació i què és convenció teatral. Una peça composta de xicotetes instal·lacions on les llums i les ombres es fan ficció a través d’il·lusions òptiques.

Des d’una visió científica dels jocs de llum arribem a una experiència artística i estètica en escena. El valor de la interdisciplinaritat.

50 min.