L'any 1939, a les Torres de Serrans de València, una conservadora d'art és interrogada pel robatori d'un quadre durant la guerra. Setanta anys després, la seua néta busca recuperar les restes de la seua àvia d'una fosa comuna. Dues èpoques creuades en una mateixa història valenciana sobre el valor de l'art, el perdó i les ferides de la memòria.

El llargmetratge és una eina imprescindible per a treballar la memòria històrica, la identitat i la repressió a la postguerra valenciana. La proposta fomenta el pensament crític cap a la justícia reparadora, convidant l'alumnat a reflexionar sobre la importància dels drets humans, la pau, la veritat i el paper de l'art com a salvaguarda de la cultura.