Els protagonistes d’aquesta peça escènica sonora faran un viatge espacial, tombant barreres i explorant formes de comunicació noves per a ells -amb l’ajuda del Sistema Operatiu de Recerca i Defensa. Es tracta d’una obra interactiva i inclusiva on trobareu teatre, música (a través de màquines sonores fetes amb materials reciclats) i projeccions colpidores.
Un projecte seleccionat dins del programa 'Art for Change' de la Fundació LaCaixa dut a terme amb la col·laboració de l’Associació de persones Sordes de Gandia i La Safor (APESORGA).
Fomentar la inclusió i normalitzar la visibilització de la diversitat funcional; mostrar el paper de la creació artística com a aglutinadora social.
La ciència solament pot percebre fenòmens repetibles. Coneixem l'univers a través d'allò es repeteix. L'ésser humà és l'únic animal que es repeteix en entropessar dues vegades amb la mateixa pedra. Tot es repeteix. A través del recurs de repetir en escena accions, paraules, sons i moviments, aquesta peça explora les possibilitats compositives i coreogràfiques de la mateixa repetició.
Actor i actriu generen línies d'acció i interacció que es perverteixen, modifiquen, fragmenten i reformulen, generant un context metateatral que balla entre l'assaig, la improvisació i la (re)presentació. La coreografia és, literalment, l'escriptura del moviment.
Amb aquesta peça es treballa, de forma coreografiada, l'essència de l'escriptura i la gramàtica. És a dir, de quina manera les diferents figures literàries relacionades amb la repetició (al·literació, anadiplosi, pleonasme o polisíndeton, entre altres) cobren vida i passen al cos a través de la forma, el sentit, el so i el moviment.
'Transmissions dansa' és una conferència ballada que combina música, audiovisuals, paraula i moviment en viu per a explicar les danses urbanes en totes les seves dimensions. Ofereix un discurs dinàmic i accessible per a tots els públics, sigui jove o adult.
'Transmissions' naix en detectar en el públic la necessitat de comprendre millor la cultura Hip hop en general i les danses urbanes en particular. Els ballarins Guille Vidal-Ribas i Javier Casado, en coproducció amb el Mercat dels Flors i el HOP Festival, creen aquest projecte amb l'objectiu d'explicar i recompondre la història de les danses urbanes, amb èmfasis en els processos culturals i els valors humans i artístics que les articulen.
On, quan i per què es van generar aquestes formes d’expressió urbanes? Què les caracteritza? Com ens van arribar? Aquestes són algunes de les qüestions que planteja el projecte, així com l’impacte que han tingut no només en l’àmbit de la dansa sinó també en el conjunt de la cultura popular des de finals del segle XX i fins a l’actualitat.
Ben viu amb la seva dona i els seus sis fills als boscos del nord-oest d'Amèrica, totalment aïllat de la societat però entregat per complet a l'ensenyament acadèmic i físic dels seus fills.
Quan es produeix una tragèdia, la família ha d'abandonar el seu petit paradís; i això comporta que els xiquets es troben entre l'excitació i els perills d'un món que no els és familiar. Mentre que Ben es veu obligat a examinar la seua concepció de pare i es llança a un nou repte, el de donar a la seua família una altra educació.
Premis (2016):
Premis Oscar: Nominada a millor actor (Viggo Mortensen).
National Board of Review (NBR): Millors pel·lícules independents de l'any.
Premis David di Donatello: Nominada a millor film estranger.
Premis BAFTA: Nominada a Millor actor (Viggo Mortensen).
Festival de Cannes: Millor director (Un Certain Regard).
Festival de Karlovy Vary: Premi del Públic.
El text és un palau ple de portes on les sorpreses poden aparéixer en qualsevol moment. Durant una hora, no podreu baixar la guàrdia: a l’escenari té lloc una lluita de mirades, mentides i insinuacions. I com en un joc de rol, l’estratègia adequada serà la que faça que els personatges sobrevisquen.
El Verí del teatre és una trampa que gaudeixen joves i adults des de fa més de quatre dècades. Verins, antídots, ironies i tensió dramàtica: tot dins de la primera gran obra del teatre valencià contemporani.El Verí parla de les jerarquies, del poder, de la responsabilitat social. És una obra que posa en escena un joc apassionant de forces entre els poderosos, entre els privilegis i el poble. És un joc d'ombres que radiografia la societat, els estatus, i que genera un debat imprescindible: el de la necessitat de l'ètica enfront als interessos personals, i de com la supervivència en una societat hostil trau el millor i el pitjor de les persones.
El Verí és, sobretot, una obra que fomenta l'esperit crític i que convida al públic a participar dels debats més profunds i sòlids dels adults.
Què tenen en comú una poetessa occitana nascuda l’any 1146 amb Sor Isabel de Villena, l’abadessa del Convent de la Trinitat durant el segle XV i Rita, una youtuber que carrega sobre l’esquena el pes de 5.000 anys d’història? Tres dones. Tres mirades en el temps que, en el fons, són una sola veu.
Un recorregut per la història on coneixereu el món dels trobadors i les trobairitz, la literatura medieval i l’antifeminitat a partir dels textos d'Isabel de Villena i Jaume Roig, per a acabar amb Rita, que es presenta com la filla de tota una sèrie de dones que van passar des de la invisibilitat social a recuperar a poc a poc una situació igualitària.Un mur que no separa sinó que juga com a eix de simetria: a banda i banda dos personatges es busquen, juguen, es necessiten, comparteixen idèntiques il·lusions i les mateixes pors.
Premis:
Millor espectacle infantil – Premi del públic en la 25 Feria del Teatro de Castilla y León de Ciudad Rodrigo.
Menció especial en la 5ª edición del Festival Territorio Violeta, Encuentros Teveo.
En aquest espectacle l'escenografia juga un paper fonamental. Es tracta d'un mur que sempre és present, però no sempre és igual. I que suscita preguntes com: Per què alcem murs? Qui els ha alçats? De qui ens volem protegir? Què volem preservar? Com derrocar-los? Com sobreviure a la seua existència? Què hi ha de l'altre costat?
