Filar és una peça de dansa contemporània i poesia visual, que parla sobre el poder de la relació entre els cossos i els objectes, una relació que es desenvolupa des de la distància dels fils. Com sentir l'altre cos, d'una marioneta, en aquesta distància? Els fils creen una connexió invisible entre tot el que succeeix.
La història de Filar és la d'un món que cada día es construeix i, de sobte, s'ensorra. Llavors, quan hi ha una crisi, com podem tornar a construir una comunitat i sentir que vivim en una xarxa de fils i relacions?
Els fils ens uneixen amb les nostres famílies, els amics, o les persones amb les quals compartim camins. Els fils mantenen la connexió en la distància.
Posar al centre del discurs la importància del 'somiar el millor món possible': com els nostres somnis són importants i com poden millorar el nostre entorn. Deixar un espai de reflexió en un espectacle en viu. Difondre parts de l'espectacle on els assistents són agents actius. Fomentar l'ajuda mútua. Treballar valors com la relació i la distància , l'estar amb els sers estimats i la importància de cada relació en la nostra vida, entre d'altres.
Recordes quan vas inventar una nau espacial propulsada per canons d’aigua? O quan conquerires el llit de l’habitació dels pares? Quan vas crear el primer “porta no-res superespacial i especial per a les joguines que mai no vas tindre”? Recordes quan tu canviares la història?
No ho recordes? Nosaltres sí, ho vas fer, encara ho fas. Per això t’hem convidat, perquè tu eres important, perquè dins de les nostres prestatgeries carregades amb fites històriques, encara queden forats, els teus i els teus i els teus també. Benvingudes i benvinguts a la Biblioteca de la Història. Feia molt de temps que us estàvem esperant.
BOREAL parla dels descobriments, els invents, els relats... i la vida. Quin és el millor racó de l’aula per poder fer la vostra pròpia Biblioteca de la Història? Ja el teniu? Perfecte! Ara només queda anar omplint-lo amb els vostres records.
Una jove que viu en un vell hostal rep la inesperada visita d'un entranyable viatger. Una trobada especial que li obrirà les portes i finestres del seu cor per a acceptar la fi d'un record.
Bianco parla de l'acceptació als canvis a través d'un viatge de color blanc com a alliberament d'una memòria estancada. La pàgina en blanc, la que incita a crear, a escriure les línies d'una nova vida.
Despertar la mirada poètica de l'espectador a través dels seus sentits; acompanyant-lo a realitzar un viatge en la seva pròpia imaginació per a endinsar-se en un estat de reflexió que li convida a gaudir del sentir, del reviure i d'emocionar-se.
La connexió amb un mateix per a perdre's en la pròpia imaginació és un valor que considero fonamental per a despertar mirades en la creativitat individual, tant dels nens com dels adults.
El bosc de Haquivaqui és un bon lloc per viure, però els animals petits han de vigilar que els més grossos no se’ls cruspeixin. Claus, el ratolí trapella, i els seus amics tenen por de la guineu Marvin i d’altres depredadors. Però el que fa vessar el got de la paciència és que un bon dia l’eriçó Horaci intenta menjar-se l’àvia ratolineta. És aleshores quan Morten, el ratolí més assenyat, arriba a la conclusió que és l’hora de redactar una nova llei per al bosc. A partir d’ara tots els habitants del bosc seran amics i ningú podrà menjar a cap altre. El cas és que la guineu Marvin encara té gana…
Aquesta entretinguda i bonica història sobre els animals del bosc de Haquivaqui és la suma de dos elements molt llaminers. Per una banda, i en la tradició de les faules més clàssiques, parla d’humans referint-se als animals i proposa un món inventat que anhela la pau i la convivència, on els conflictes es resolen de manera pacífica. Per l’altra banda, la minuciositat de la tècnica i les divertidíssimes cançons el converteixen en una bona opció musical i en stop motion per veure amb els més menuts!
Les protagonistes d'aquesta història viuen en un lloc envoltat de terra i pobresa. Treballen i treballen al camp sense descans, però per tal de sobreviure, han convertit la seua feina en joc. I és que… és impossible prohibir-li a un xiquet que jugue.
LÙ, que significa camí en xinés tradicional, combina la dansa, l’enginy i l’audiovisual per crear un espectacle íntim carregat d’imatges poètiques i sentiments. Una producció especial amb la qual la Cia. Maduixa celebra 15 anys de trajectòria.
Una peça de teatre de proximitat que parla sobre el poder de la creativitat i la imaginació com a forma d’evasió i resistència davant la crueltat i la duresa de la vida.
Basada en la infantesa de la coreògrafa i ballarina Gillian Lyne, Tea, la protagonista d’aquesta història, descobrirà que el moviment és un dels seus dons gràcies a les seves aparents dificultats d’obeïr i romandre quieta. Una experiència que ens convida, tant a infants com a grans, a ser qui realment som.
Ella Balla és una peça teatral per a nens i nenes que combina un espai sonor experimental inèdit i en directe, moviment corporal utilitzant tècniques de dansa i circ, i paraula, tot creant un joc escènic fresc, divertit i sincer.
Una història que ens convida, tant a menuts com a majors, a ser més qui realment som.
Les vides de Lina, Sara i Hala es creuen en la tenda de campanya d’un campament. Tot allò que compartiran juntes en eixe lloc i en eixe temps, les farà créixer. D’esta experiència, naixerà una amistat que ja no les separarà mai, malgrat les distàncies que imposa, de vegades, la vida.
Lina, Sara i Hala viuen en un campament de refugiats. Juntes aprendran el significat de paraules com guerra, exili, deportació o reagrupament, però també d’expressions com amor, amistat, solidaritat i empatia. Una reflexió sobre la situació dels refugiats des de la mirada innocent d’un grup de xiquetes, apta tant per a adults com per a infants.
Grills, aranyes, abelles, ocells, talps i formigues. La vida s’escampa per tots els racons. A la riba d’un riu, les bestioles comparteixen un tros de terra. Cadascuna amb el seu niu, el seu cau, el seu catau. De vegades com veïnes ben avingudes, d’altres no tant. Un bon dia hi arriba una nova espècie, la humana. Una pagesa que també hi fa el seu niu: una barraqueta de canya i fang. Amb el pas dels anys, però, aquell niu humà anirà creixent. Com s’ho faran les bestioles per continuar vivint en aquell indret?
MIRANIUS és la història d’un paisatge. Un paisatge on cada animal, cada arbre, cada pedra o cada meandre del riu hi té el seu encaix, i com si de peces d’un tàngram es tractés, amb cada moviment fan néixer noves figures, noves realitats.
MIRANIUS és un espectacle sobre la coexistència de diverses espècies animals, i sobre les conseqüències que hi té l’empremta humana.
Passejada ambiental pel riu Serpis - Aquesta activitat es desenvolupa a l’aire lliure, concretament, vora el buc del Serpis, riu que voreja la ciutat de Gandia. L’objectiu és posar en valor el seu paper mediambiental i històric, mitjançant el joc.
Museu a cel obert - El Teatre del Raval és molt més que un espai on veure teatre. És un lloc obert a l’art que s’esplaia fins i tot més enllà de les nostres parets. Us proposem fer un recorregut pels grafitis del carrer Sant Ramon i deixar la vostra empremta.
Desfem l’oblit – Visites guiades als edificis més emblemàtics de la Segona República i als refugis antiaeris del Prado i Peixateria. L'objectiu d'aquesta activitat és visibilitzar la virulència dels bombardejos contra la població civil, a més de fer un recorregut per l'arquitectura del racionalisme i les conseqüències socials que va patir la població a la ciutat de Gandia.
