Infantil i primària

El Triangulista, cansat de la vida moderna, s’ho ha deixat tot per a viatjar amb Pep el Xoriguer, un ocell ben espavilat. Tots dos tenen un objectiu imminent: recollir els plàstics que embruten els boscos i suren per l’aigua de rius i oceans.

Tracta la problemàtica ambiental en relació a la proliferació massiva de residus, en concret els plàstics, i la destrucció del territori per part de l’ésser humà (a l’obra es pretén construir un aeroport enmig d’un bosc centenari). A més a més, també s’hi plantegen altres qüestions com ara la incomunicació, la dificultat d’entendre’ns entre nosaltres i la necessitat de potenciar l’empatia, l’amistat i el respecte mutu.

Una vella caixa de ferramentes comença a cobrar vida. Unes alicates, uns martells, una serra, fil d’aram i tota mena d’objectes oblidats, com ara un xumet, esdevindran els personatges d’aquesta història plena de màgia i bons records.

Descobrir i mirar al passat com una forma de conèixer-nos a nosaltres mateixos. Un homenatge a la memòria i a les nostres arrels. Destacar la rellevància dels valors com l’amistat, la companyonia i l’afecte per l’altre.

I de manera paral·lela, traslladar a l’alumnat que la reutilització d’objectes pot ser una opció divertida, útil i fascinant.

Aquesta és la història d’una xiqueta diferent que va viure a Coyoacán, Mèxic, a principis del segle XX. Amb una curiositat innata, Frida era brillant i vibrant, i tot l’interessava. Els seus primers anys van estar marcats per la poliomielitis, malaltia que la va obligar a passar dies i dies postrada al llit. A més a més, va rebre les burles d’alguns companys d'escola, raó per la qual va haver d'inventar-se una amiga imaginària. Estem parlant de Frida Khalo, la famosa pintora!

"Hola, Frida" és una adaptació lliure dels llibres infantils escrits per Sophie Faucher i il·lustrats per Cara Carmina.

Desenvolupar la resiliència davant de situacions de la vida molt complicades com és una malaltia greu. Aprendre a gestionar les emocions. Utilitzar l’art com una forma d’expressió i d’alliberament.

Aquest espectacle naix amb la voluntat d’apropar el llenguatge de la dansa al públic a través d’una proposta visual on el moviment, la plasticitat estètica i una acurada selecció musical es barregen per a embarcar-nos en un viatge fascinant per l'univers de l'aigua com a fenomen natural, canviant i transformador. Treballant a partir d’aquest element es creen escenaris, sensacions, fenòmens, atmosferes i situacions que desperten els sentits i ens conten històries més a prop del món dels somnis que de la realitat.

El títol és un homenatge a Andy Warhol, per la seua peça “Silver Clouds”, que inspira l’última part de l’espectacle.

La construcció de la identitat, jugar amb els altres i compartir, gestionar els conflictes.

Al Pol Sud, un dels llocs més freds del planeta, viu la família Pingüin. La mare té cura de la casa als matins, i de vesprada va a pescar. El pare pesca pels matins i té cura de la casa de vesprada. El petit Babau fa el que més li agrada durant tot el dia: menjar i jugar. Però sembla que alguna cosa està canviant... Babau està a punt de viure una sorprenent aventura: va a tindre un germanet!

Mitjançant les divertides peripècies d’un petit pingüí, es tracten en clau d’humor situacions quotidianes de la vida entre pares i fills. Amb Babau abordem el tema de la difícil situació a la qual s’enfronten els fills quan han de compartir l’afecte i l’atenció dels seus pares amb un nou membre en la família. El nostre “príncep destronat” haurà de superar aquesta prova i adonar-se que ha guanyat un amic per a tota la vida.

Millor espectacle al World Art Festival of Puppets 2004 (Praga)

Millor proposta dramàtica a la Fira de Titelles de Lleida 2000

Obra basada en el llibre homònim de Francesc Gisbert i Dani Miquel.

Maria passa un parell de setmanes amb la iaia Carme. Els seus pares estan de viatge. L’àvia viu en una casa alta i estreta, al barri més antic de la ciutat. Quan fan les dotze de la nit, Maria escolta una veu monstruosa… És el Butoni, que ve a per ella! És l’única persona que pot ajudar als espanta-criatures.

Maria representa la curiositat innata dels més menuts, i és aquesta curiositat, mescla de por i fascinació, la que la duu a indagar en el món de les espanta-criatures.

L’obra recupera i posa en valor les llegendes i relats de la tradició oral valenciana per tal que els més menuts coneguen els personatges més importants de la nostra cultura: el Butoni, la Bruixa Pinta, l’Home del Sac, el Banyetes o la Quarantamaula.

Nika és una xiqueta que creu que el seu mòbil és el company de jocs i aventures ideal, fins que descobreix els perills d'internet i els problemes que pot causar fer-ne un ús abusiu sense l’acompanyament d’un adult. Un fenomen que l’actualitat ens col·loca davant dels ulls. Com diu Monika, la mare de Nika: “Tot apaga’t, i ara el que encendrem seran els nostres sentits”.

Descobrir l’amistat, mirar de cara a la por, l’aparent soledat, la capacitat i el valor de demanar ajuda, el valor d’escoltar i ser escoltat, la font inesgotable de riquesa i pau de la natura, descobrir el temps, la connexió amb el cos i els altres, el poder de prendre decisions, alçar la vista a un món amb infinitat de possibilitats i gaudir-lo amb pantalles i sense. En definitiva, trobar el camí per a conviure amb un artefacte que ha vingut per a quedar-se.

En llengua Akan, "sum" significa "ombra". I què és l'ombra? Segons la RAE: Imatge fosca que sobre una superfície qualsevol projecta un cos opac, interceptant els rajos directes de la llum. Doncs, aquest espectacle se submergeix en ella plenament per a parlar de les nostres pors, les nostres projeccions, els nostres desitjos i la nostra identitat.

Millor espectacle per a la primera infància en Feten 2025

L’ombra representa en certa mesura la nostra identitat. És al voltant del 18 mesos quan es desenvolupa un procés de reconeixement davant l’espill. Un moment important, la pressa d’autoconsciència. Comença a configurar-se una imatge corporal pròpia.

Passejada ambiental pel riu Serpis - Aquesta activitat es desenvolupa a l’aire lliure, concretament, vora el buc del Serpis, riu que voreja la ciutat de Gandia. L’objectiu és posar en valor el seu paper mediambiental i històric, mitjançant el joc.

Museu a cel obert - El Teatre del Raval és molt més que un espai on veure teatre. És un lloc obert a l’art que s’esplaia fins i tot més enllà de les nostres parets. Us proposem fer un recorregut pels grafitis del carrer Sant Ramon i deixar la vostra empremta.

Desfem l’oblit – Visites guiades als edificis més emblemàtics de la Segona República i als refugis antiaeris del Prado i Peixateria. L'objectiu d'aquesta activitat és visibilitzar la virulència dels bombardejos contra la població civil, a més de fer un recorregut per l'arquitectura del racionalisme i les conseqüències socials que va patir la població a la ciutat de Gandia.

P&P Estació espacial – Espectacle interactiu de la Companyia Sonora que convida a l’acció a través del joc, l’experimentació sensorial i els instruments musicals creats amb materials reciclats.