L’obra s’aproxima a les figures de Joan Fuster i Maria-Mercè Marçal en una proposta escènica que entrellaça intriga, biopic i celebració poètica. Partint del context històric que ambdós autors van compartir amb Vicent Andrés Estellés i Mercè Rodoreda, el muntatge traça una línia que pretén ser ansa i puntal: memòria viva i reivindicació.

Una proposta, alhora onírica i contundent, que posa sobre la taula els compromisos cívics d'ambdós autors amb la cultura, la llengua i les persones. El muntatge genera una trobada on el feminisme i l'humanisme dialoguen en un mateix espai íntim per a observar de prop qui vam ser, qui som i cap a on ens dirigim com a societat.